divendres, 10 d’agost del 2012
Les muntanyes
Avui anem una mica tard per tant us deixo algunes fotos de les muntanyes que ens envolten. La veritat és que no cal fer gaires comentaris.
dimecres, 8 d’agost del 2012
La Vall d'Aosta
Després 12 quilòmetres i gairebé 40 € de peatge, arribem a la part italiana dels Alps passant el túnel del Mont-blanc. La Vall d'Aosta està situada de forma estratègica que poder veure els alps francesos, els italians i els suissos. La millor forma de veure-ho és aprofitant un dels telecabines que porten a les pistes d'esqui d'una de les estacions més grans d'Europa. Des de la mateixa ciutat d'Aosta hem pujat fins a Pila en només 20 minuts i hem fet una petita excursió bordejant les pistes d'esquí i endinsar-nos en un bosc típicament alpí. La veritat és que crec que caldrà tornar a esquiar d'aquí uns anys, ens hem quedat amb les ganes de fer una baixadeta.
La ciutat d'Aosta
L'arribada per l'autopista, atravessant polígons industrials i fàbriques, ens han fet pensar que la ciutat era horrible. Però res més lluny de la realitat; buscant l'oficina d'informació turística hem descobert un casc antic maquíssim. Després de pujar al telecabina de Pila, hem anat a acabar de passar el dia al centre.
Encara que estem a la meitat dels Alps, la ciutat està plena de ruines romanes. Hem passejat per l'amfiteatre, pel circ, per la muralla... els típics elements de qualsevol ciutat romana però envoltada de cims de 4000 metres. Se'm fa difícil pensar en algun altre lloc semblant; realment val la pena "acostar-se" fins aquí.
Encara que estem a la meitat dels Alps, la ciutat està plena de ruines romanes. Hem passejat per l'amfiteatre, pel circ, per la muralla... els típics elements de qualsevol ciutat romana però envoltada de cims de 4000 metres. Se'm fa difícil pensar en algun altre lloc semblant; realment val la pena "acostar-se" fins aquí.
dimarts, 7 d’agost del 2012
Les gorgues de Diosaz
Per fi el primer dia sense pluja!!! Hem aprofitat per fer la primera excursió. A uns 15 quilòmetres de Chamonix, direcció Annecy, trobem les Gorges de la Diosaz. Tot i que cal pagar una entrada de 5 €, val molt la pena fer la caminada pel voltant de la gorga. Un camí molt ben marcat et condueix en poc més d'una hora a una cascada. La caminada transcorre pel mig d'un bosc de pins que en alguns punts no deixen passar la llum del sol. Una sèrie de ponts i rampes permeten creuar la gorga per sobre els salts d'aigua. Això si després de la caminata, un bocata sobre un tronc i un gelat al bar de l'entrada.
Megève
Ja que hem sortit d'hora de les gorgues hem decidit anar una mica més lluny i apropar-nos a Megève. Un poble que ens van recomanar a l'oficina de turisme i que la nostra guia també destacava. La veritat és que no val la pena fer 40 quilòmetres. És un poble gran, que la gran quantitat de botigues i restaurants li han fet perdre l'encant. S'ha salvat per la cervesa que ens hem fotut a la plaça de l'ajuntament.
dilluns, 6 d’agost del 2012
Un dia més de pluja
Sembla que la pluja està disposada a amargar-nos les vacances. Des de primera hora del matí i fins la tarda no ha parat de ploure. Hem aprofitat per visitar, paraigües en mà, Chamonix. Hem comprat en un dels supers del centre i hem fet una xocolata calenta amb unes galetes típiques: les macarons.
La bona notícia és que les previsions diuen que a partir de demà fara sol tota la setmana, esperem que no s'equivoquin!
La bona notícia és que les previsions diuen que a partir de demà fara sol tota la setmana, esperem que no s'equivoquin!
diumenge, 5 d’agost del 2012
Un altre típic sopar
Tornem a estar a Chamonix i com que fa bastant fred i plou, que millor que una bona i típica fondue savoyarde al restaurant Chamouny Taverne, del centre de la ciutat.
Talloires
Just al cantó est del llac trobem el poble Talloires. De tots el poblets que envolten el llac d'Annecy, aquest és segurament el més pijo de tots. Però si deixem de banda els hotels de cinc estrelles, val més la pena baixar caminant fins una platja que han muntat al llac i on es pot prendre una cervesa contemplant un paisatge impressionant.
De tornada a Chamonix, el GPS ens ha enviat per unes carreteres secundàries que, tot i la pluja que ens ha acompanyat fins l'autopista, ens han permès esquivar el trànsit d'Annecy i sobretot gaudir de la companyia de les vaques pastant pel mig d'uns paratges de postal.
De tornada a Chamonix, el GPS ens ha enviat per unes carreteres secundàries que, tot i la pluja que ens ha acompanyat fins l'autopista, ens han permès esquivar el trànsit d'Annecy i sobretot gaudir de la companyia de les vaques pastant pel mig d'uns paratges de postal.
Annecy i el llac
El dia a Chamonix no pintava gaire bé, per avui i per demà es preveien pluges a tota la vall. Per això hem decidit avançar la nostra visita a Annecy. Està a 100 quilòmetres a l'oest i teòricament havia de fer sol.
Aquesta ciutat, situada al costat del llac, es considera la Venècia dels Alps. El casc antic està format per uns carrers peatonals que van bordejant i saltant un sèrie de canals que acaben en el llac, realment val la pena. El palau de L'Isle, situat just a l'entrada del poble i al mig d'un canal, sembla ser que és la fotografia més feta a França després de la Torre Eiffel. Hem passat una bona estona passejant esquivant milers de turistes, de taules de restaurants i de botigues, que gairebé no deixen ni passar.
Un cop visitat el casc antic hem agafat un passeig que va just al costat del llac i que permet veure totes les muntanyes i petites ciutats que l'envolten. Aquest és el punt de partida de gran quantitat de vaixells que fan tours de tot tipus.
Aquesta ciutat, situada al costat del llac, es considera la Venècia dels Alps. El casc antic està format per uns carrers peatonals que van bordejant i saltant un sèrie de canals que acaben en el llac, realment val la pena. El palau de L'Isle, situat just a l'entrada del poble i al mig d'un canal, sembla ser que és la fotografia més feta a França després de la Torre Eiffel. Hem passat una bona estona passejant esquivant milers de turistes, de taules de restaurants i de botigues, que gairebé no deixen ni passar.
Un cop visitat el casc antic hem agafat un passeig que va just al costat del llac i que permet veure totes les muntanyes i petites ciutats que l'envolten. Aquest és el punt de partida de gran quantitat de vaixells que fan tours de tot tipus.
dissabte, 4 d’agost del 2012
El primer sopar
Un cop feta la compra per sobreviure el cap de setmana, hem intentat visitar Chamonix. Diem intentar perquè la pluja no ens ha deixat ni passejar 5 minuts. Això si, el Mont Blanc es veu des de qualsevol lloc del poble.
Com que l'única que tenia paraigües era la Mariona, ens hem refugiat en el primer restaurant que hem trobat, Le Bistro des Sports. Una espècie de pub que ens ha permès començar el viatge amb molt bon peu. La primera Raclette ja ha caigut (i no serà la última).
Com que l'única que tenia paraigües era la Mariona, ens hem refugiat en el primer restaurant que hem trobat, Le Bistro des Sports. Una espècie de pub que ens ha permès començar el viatge amb molt bon peu. La primera Raclette ja ha caigut (i no serà la última).
La nostra caseta
La caseta no està gens malament, una mica petita però només pel fet d'estar perduda al mig de la muntanya, ja val la pena.
Arribada a Chamonix
Després d'una nit a Nimes i d'una dia de caravana per les autopistes franceses, ja hem arribat a Chamonix.
De la nit a Nimes poca cosa per explicar, un sopar típicament francès, una pizza ;-), i una passejada pel centre de la ciutat. L'amfiteatre romà segurament és el més bonic de la ciutat.
De la nit a Nimes poca cosa per explicar, un sopar típicament francès, una pizza ;-), i una passejada pel centre de la ciutat. L'amfiteatre romà segurament és el més bonic de la ciutat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)